Les sessions no les penso ni preparo simplement vaig fent, em poso a posar música i deixo que la meva ànima em guii, que el moment em doni la direcció següent, sé com comena una sessió però no sé mai com acabarà ni el camí que faré per arribar al final.
Les sessions les faig sense pretensions, simplement per a compartir-les, estem en temps que estem sobreexposats a mil coses i al mateix moment a ninguna. Crec que algú que simplement vulgui distreure la ment li poden servir les meves sessions, tant per acompanyar feines, com per netejar (jo uso alguns podcasts de ràdio Alfacs quan faig neteja per casa), o simplement si us apeteix escoltar música un ratet. De moment no aporto moltes novetats, properament en faré una amb cançons totes del 2020, del 2021 de moent encara no em dona.
Nova sessió, feta sense pretensions, feta per tornar a agafar la forma posant música, feta amb algun error de bulto, però feta amb ganes. Feta perquè pogueu escoltar alguna cosa i acompanyar-vos una mica en aquests dies que tant enyorem poder abraçar-nos, poder veure els somriures, poder compartir alegries.
Així el 2021 serà una mica millor, adquiriré l’hàbit d’anar penjant-vos una sessió almenys per setmana, hi haurà setmanes que dues, però almenys així tindreu una horeta setmanal amb música.
N’hi haurà de temàtiques, n’hi haurà de novetats i hi haurà aquelles que seran les d’anar posant el que m’apeteixi, que començo d’una mànera i no sé perquè el cos i la ment m’acaben portant cap a un destí totalment diferent del que tenia previst a l’inici.
Intentaré que la vida de qui escolti les sessions sigui una mica millor, ja que es fan amb la simple intenció d’anar omplint de música la vida de la gent. Tots estem vivint moments complicats, doncs omplim-nos de música, és una de les coses que mai fallen.
A partir d’ara a les sessions que vagi penjant aquest 2021 estaran identificades per fotos del meu ajudant Kia, el meu gatet.
Estic tornant a fer per les xarxes socials lo de penjar la foto d’un disc cada dia.
Ho faig per alegrar una mica, per fer conéixer música, per despertar sensacions, per acostar música a molts que no l’haguéssin escoltat, també per donar visibilitat i color als murs amb les diferents portades dels discs, portades que mostren més del que ens imaginem.
Al anar posant els discos faig un petit comentari sobre el disc, comentari personal de vivències pròpies o sobre l’artista en qüestió.
I com ja tinc gravadora, també us aniré penjant sessions.
Aqui us deixo la primera d’una (espero) llarga llista de sessions que aniré penjant durant aquest any.
Una sessió sense estar premeditada, anar agafant discs i posant el que m’apetia posteriorment, com podria ser un dia qualsevol, però molt estil rock’n’roll clàssic i una mica surf.
Molts cops m’heu sentit a dir que no entenc que Fania no tingui lloc per a punxar per les nostres terres, per això em va alegrar moltíssim que el passat dissabte fessin una sessió online ella i Priscil·la una altra que tindria que tindre més oportunitats d’enriquir-nos l’oïda amb les seves seleccions musicals.
Sincerament vaig veure el cartell i vaig pensar que jo l’hagués montat igual.
Bé, Fania té una trajectoria entre Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, amb el Freestyle a Amposta, i l’Absenta a Reus com a principals llocs residents.
Aqui ens deixa les seves recomanacions per escoltar.
Aquí van 5 discos per passar una estona de bon rotllet i espero descobrir-vos algun grup nou:
Els Surfing Sirles – Lp (2010)
Aquest disc no sols té una versió de la portada del famós disc dels Sonic Youth sinó que el text ja prediu el gamberrisme que hi trobaràs a dins. Un disc per posar-se fort, agafar-se les lletres i intentar esbrinar tots els referents culturals que hi surten. Un grup poc conegut, sobretot per terres nostrades i que val la pena explorar més ja que llegir-ne la seva història és realment divertit.
Us deixo també aquesta lectura, una entrevista que va fer Nando Cruz als integrants que queden del grup, una meravella.
Wau y los Arrrghs! grup valencià i referent musical del garage i surf. Amb molt sentit de l’humor i molta guitarra de ben segur que us faran passar una bona estona. Molts seguidors del Sótano de Radio3 els coneixereu, de fet, Junito Wau té una secció setmanal al programa i és que gràcies a el Sótano es poden descobrir molts grups d’aquest estil i d’altres que són molt bons i que han passat molt desapercebuts per a la majoria del públic.
3. The Montesas – Wrong side of town (2010)
Vaig descobrir The Montesas & Montesitas el setembre passat quan finalment em vaig llençar i em vaig comprar l’entrada del festival Bule Bule Toga Fest que fan a la Sala Zero des de fa uns anys. Em feia una mica de cosa perquè no sols no coneixia a pràcticament cap grup sinó perquè anava sola. Però va ser una decisió més que encertada. Allà vaig descobrir desenes de grups genials, desconegudíssims i d’una qualitat brutal i The Montesas & Montesitas em van robar el cor. Amb un so totalment 60’s oscil·lant entre el garage i el r&b amb una actitud molt divertida a l’escenari i que realment contagien fort les ganes de ballar. Molt recomanables i a més, el disc té unes quantes cançons que s’enllacen entre elles i aquesta és una d’aquelles coses que m’encanten d’escoltar discos sencers.
4. Wolf parade – Expo 86 (2010)
Wolf Parade, un d’aquells grups que tampoc són gaire coneguts però que val la pena escoltar. Un so d’aquells que emplenen una sala amb la seva riquesa instrumental, amb un so totalment característic que fa que quan sents qualsevol cançó saps que és seva al primer segon. Un disc per escoltar amb ordre perquè personalment opino que les cançons estan perfectament ordenades. Una meravella. Han trets molts més discos i tots m’encanten però aquest va ser el primer que em va captivar i aconsello començar per aquest.
5. Nick Waterhouse – Nick Waterhouse (2019)
Per posar algo una mica més nou, aquest disc. Un dia tenia els Daily Mix de Spotify posats mentre treballava, no estava fent gaire cas de la música però de cop el dit va anar corrents a marcar una cançó, era de Nick Waterhouse. No tenia ni idea que ja sabia qui era (té una cançó que penjaré a sota que van remixar amb una altre grup i que segur que quan la sentiu dieu aaah sí!) però el tema és que aquest disc és calmat, tranquil i alhora animat. Un plaer per escoltar tirat al sofà amb una beguda a la mà i deixar que et traslladi a un món més tranquil on no hi ha cap pandèmia i on pots sortir a passejar sense por a contagiar a ningú.
I per rematar-ho poso 5 cançons d’altres grups que també mereixen ser investigats però que si segueixo no acabaria mai. Aquests sense presentació, busqueu-los perquè tots valen molt la pena.
The fire that’s in me – Nikki Hill (2018)
Family Tree – Black Lips (2011)
Katchi – Ofenbach vs. Nick Waterhouse (2018)
(Eh que sí que vos sona?)
I know where love comes from – Fruit Tones (2019)
La promesa – Mazoni (2014)
I acabaré amb aquesta perquè la lletra té la frase més bonica que es pot dir:
«No et diré que anirà bé, Perquè és el que diu la gent Quan no et vol ajudar Jo et diré mirant-te als ulls Que si no surt com has pensat Em tindràs al teu costat.»
I gràcies Moreno per aquesta iniciativa i per permetre’m publicar al teu blog!
Aitor és un amic meu de La Ràpita que ha estat posant música per diversos llocs, entre ells el Supway i sempre està enmig de diversos actes culturals d’aquestes, les nostres terres.
Aqui us passo les seves recomanacions per escoltar.
Björk – Debut
Per a mi és un dels LP que has de tenir si o si. A part de ser un àlbum rodó on no es pot desperdiciar cap tall, és la primera pedra experimental del que vindrà després.
Arcade Fire – Funeral
No sóc imparcial en este àlbum, he de ser sincer. A part de la devoció que els hi tinc, aquest primer àlbum és perfecte està sempre a un altíssim nivell, et porten a recordar a molts grups que segurament has escoltat (Beatles, Abba, Talking Heads, Bowie, …)
The Beach Boys – Pet Sounds
Un àlbum que va influenciar als mateixos Beatles al Sgt. Peppers… Un LP que va canviar la mànera de fer música de la època i que encara avui sona perfecte.
Los Planetas – Super 8
Sempre em sentireu dir que Los Planetas en directe no valen res, i (per a mi) és la veritat. Però quan l’escoltes a casa és totalment diferent… Vull remarcar este perquè com el de dalt, va marcar un abans i un després al pop espanyol, donant el tret de sortida a «l’indie» de l’estat. A part, segur, segur, segur, que heu cantat mil cops les seves cancons i us les sabeu de memòria.
Standstill – Estaria muy bien
Genial, el binomi de Montefusco i Ricky Falkner fa triomfar el grup, que es despideix el 2016 amb aquest àlbum en directe gravat a Razzmatazz. Tot el que podria dir d’aquest Lp seria mínim. Per a mi es pot tractar com a una òpera, un disc que no falla mai.
Pere Valldeperez ens porta els seus cinc discos a escoltar, estos discos que valen molt la pena. Pere ha estat un empresari referent en l’àmbit de l’oci nocturn i, a part és un enamorat de la música, i concretament un admirador de la música de David Bowie, però no es queda sols amb Bowie, sinó que explora la música i li encanta molt tipus de música.
Aqui les seves recomanacions:
David Bowie – Station to station.
Disco molt elegant i amb moltes variants musicals, funky, soul, música disco… sobretot la cançó que dóna nom al LP, és la cançó perfecta per a mi.
2. Lou Reed – Coney Island baby
És un disco per escoltar a fosques sense que et molesti ningú, m’encanta la veu templada de Lou.
3. Gino Vannelli – Powerful people
Disco de l’any 74, el canadenc aqui pulveritza tots els registres de veu que es poden sentir a un disc, combina jazz, funk, soul… llàstima que la gent no el conegui massa.
4. Jethro Tull – Aqualung
És d’aquests discos que quan el sents per primer cop dius… ai mare com se menja això, però coneixent al grup penses el seguiré escoltant perquè deu ser bo, efectivament, una obra d’art per a mi. Disc transgressor, conceptual… mescla de sons progressius, rock, folk, blues… meravellós.
5. Iceberg – Tutankhamon
Poso este disco perquè realment quan ets jove i als 70’s escoltes un grup que pot fer este tipo de música penses, hòstia això sona molt bé i la prova està que som a l’any 2020 i encara que el grup no existeixi si que ho fan els seus integrants en altres grups… això vol dir algo, no?
És l’únic disc cantat pel grup i disc d’ambient de rock progressiu, jazz-rock, rock simfònic…
Moreno Ros DJ 